435 KM
Els seus ulls s'omplin de llàgrimes en veure com, al lluny la seua llar es dissipa, desapareix, es va quedant a la llunyania sense poder retornar al que un dia va ser la seua casa, la seua llar. Allí van quedar records, famílies i amistats que a poc a poc s'aniran esvaint en el temps i l'única cosa que quedarà será el seu efímer record.
Nous horitzons els esperen; alguns ho afronten en família, uns altres ho fan sols, però tots amb el cor trencat. Trencat d'haver d'abandonar la seua llar, les seues arrels; trencat per una Espanya que es va dividir, trencat per la pobresa que va portar amb si, trencat per haver d'allunyar-se dels seus, dels nostres, simplement trencat.
La maleta plena de somnis i esperances, s'establixen en un lloc desconegut en cerca d'estabilitat en un món que es troba en constant moviment. Del camp a les fàbriques. D'Andalusia a València. On aquells que es van anar van trobar un nou lloc, llar tal vegada, però nou.
I amb els anys miren al passat amb melancolia, recordant el que una vegada van ser i on van estar, i amb llàgrimes en els ulls li compten als seus fills e nets d'on venen. Perquè al cap i a la fi, tots som viatjants en un món on res preval en el temps.